UN DOL D'ESPERANÇA I ANYORANÇA

UN DOL D’ESPERANÇA I ANYORANÇA


EL QUE HE ESTAT PER VOSALTRES ,
HO SERE SEMPRE
ANOMENEU-ME PEL NOM
QUE SEMPRE M’HEU ANOMENAT.
PARLEU COM SEMPRE HO HEU FET:NO EMPREU PAS UN
TO DIFERENT NI SOLEMNE NI TRIST.
CONTINUEU REIENT PEL QUE REIEM JUNTS.
RESEU, SOMRIEU,PENSEU EN MI.
QUE EL MEU NOM SIGUI PRONUNCIAT A CASA
NOSTRA COM SEMPRE S’HA FET,
SENSE ENFASI NI ANGOIXA.
LA VIDA SIGNIFICA EL QUE SEMPRE HA SIGNIFICAT.
ELLA ÉS SEMPRE EL QUE HA ESTAT
EL FILL NO S´HA TALLAT.
PERQUE ESTAR FORA DEL VOSTRE PENSAMENT,
SIMPLEMENT PERQUE ESTIC
FORA DE LA VOSTRA VIDA?
US ESPERO NO ESTIC PAS LLUNY
JUST A L’ALTRE COSTAT DEL CAMÍ.
Charles Pejuy.

Aquest escrit mel va regalar ara fa set mesos una bona amiga, set mesos que estem de dol a ca nostra, dia 28 de setembre era cridat per el Senyor en Loren , tenia 43 anys , espòs meu i pare dels meus fills na Júlia 14 anys i en Bosco 10.
.Desprès de sa incredulitat dels primers moments per sa seva partida totalment inesperada, van venir els dies posteriors , avant s’aventuraven dies tristos, es clar som humans.
- Havíem i hem de viure,com diu es poema, un dol sense cap drama, un dol viscut sempre amb tranquil•litat, amb serenor, potser una serenor que ja començava a transmetre sa persona estimada .
- He de donar gràcies els meus fills na Júlia i en Bosco que tot i ser dos fiets han demostrat que son uns valents que intenten cada dia superar sa pena que tenen.
- Un dol amb esperança, per aixecar-nos cada dia i tenir un bell record dels anys que hem viscut el costat den Loren ,donant gràcies a Déu per tot el que hem compartit junts.
- Un dol amb molta enyorança , que es fa més present a mesura que passen els dies i no acabes de creure que serà absent per sempre més el pare i l’espòs.
- Un dol viscut amb pregària i amb fe, no pot ser d’altre manera per noltros, resem
tots junts per invocar-lo que ens ajudi sempre a superar aquets moments que hem de reconèixer son prou difícils.
-Un dol viscut amb amor, perquè tot allò que ve de Déu es amor, avant hem descobert sa presencia del Pare reflex at amb totes ses persones que estan el nostro costat, s’ajuda incondicional del avis i concos es molt important per noltros.
-Un dol ben curiós, que dins sa tristesa hem descobert coses ben positives , a persones que mai havíem sospitat que arribessin a ser tant importants per noltros, amics que s’han fet més amics, persones que eren conegudes i un dia van trucar a ca nostra i ja han passat a ser amigues.
-Un dol que estem vivint ara mateix amb records de vida, d’alegries compartides que ens omplen per estimar amb més força cada dia.
I desprès quan venen moments d’angoixa de ganes de plorar (que n’hi ha molts) recordem que en Loren no suportaria veure’ns que baixem el cap i ens enfonsem, i fem un alè profund i tornem altre cop estar contents, per ell, per noltros mateixos, per tot s´amor que vam rebre i donar, perquè no podem de cap manera que les llàgrimes no ens deixin veure les estrelles i sabem també que l’essencial es invisible els ulls, i l’essencial permaneix d´acó no tenim cap dubte.

Magda Florit, Júlia i Bosco Olives.