PEDAZOS DE SENTIMIENTOS, LOREN

Me gusta comparar a la colla nuestra como a una pared seca, de esas tan chula que llenan los campos de Menorca, tu isla querida Loren, a la cual empezabas a amar y descubrir desde otro punto de vista. Cada piedra grande se apoya en otra, ésta a su vez en otra y así sucesivamente formando una estructura fuerte que se levanta para deslindar propiedades, impedir el paso del ganado o proteger cultivos. Me gusta pensar que los mayores de la colla somos esas piedras grandes.
No nos olvidemos de las piedrecillas, los peques de la colla o “juniors”. Parece que por su tamaño no juegan un papel importante en la estructura final, y, sin embargo, son la clave de toda pared seca que se precie. Gracias a ellas la estructura se consolida, rellenando los huecos que las imperfectas grandes van dejando. Acaban de dar solidez a la pared, sin ellas no se aguantaría, y se consigue esa maravilla de la ingeniería humana campestre que asombra por su sencillez. Los peques juegan y papel importante en todo este proceso de avance en la vida de la colla. Muchas veces no haríamos según qué planes por nuestra comodidad o apatía. Pero son ellos, en la plenitud de la vida, los que nos empujan y animan constantemente a seguir, a seguir.
¿Por qué te cuento todo esto Loren? Porque tengo delante de mí el último escrito de Magda sobre la excursión a Cala Mica. Toda una maravilla, Magda, de sentimientos expresados de una manera desbordante, serena y cálida. Pedazos de sentimientos rotos en tu interior que se van acumulando y que finalmente se desbordan en una maravillosa carta. Al escribirlos lo único que estás haciendo es ordenarlos para transcribirlos y poner en orden tu caos interior, ese volcán interior de amor que sentías por Loren y que necesariamente debe salir al exterior, ha de entrar en erupción. Muy valiente Magda, y adelante con el lento proceso interior de duelo. Sabes que estamos y estaremos contigo para dulcificarlo si cabe y hacer que la travesía de la vida no sea tan dura.
Tengo también delante las maravillosas fotos que hiciste, Magda. Es como resucitar la perspectiva de Loren, la nitidez, enfoques y temas: paisajes al amanecer y anochecer, aguas puras y cristalinas y, sobre todo, personas, , especialmente los juniors, reforzando así lo que he escrito en párrafo anterior. Los juniors llenos de vida, disfrutando de ella y manifestándola a gritos. Solamente es cuestión de estar ahí y captar esos momentos al igual que las bromas de los mayores y nuestra peculiar manera de estar a gusto.
Aunque parezca que estamos rememorando los paseos y vivencias que tuvimos con Loren el verano pasado, sabemos interiormente que las cosas no serán iguales. Una lucha entre la razón y el corazón al que no queremos dar tregua. Interiormente sabemos que todo lo que hagamos este verano será un pequeño homenaje a ti, Loren. Nos acordaremos inevitablemente de tus idas y venidas con la cámara acuestas, de tus comentarios engrescadores y animosos.
Como dice ese precioso poema de Martí i Pol más o menos…“te irás haciendo traslúcido y gracias a ello podremos ver lo que hay detrás…” Nuestros pedazos de sentimientos también se irán recomponiendo.
De todo CORAZÓN
Pepe

PRIMERA ACAMPADA SENSE EN LOREN

Bé es sa meva obligació i a més teng ganes d´escriure sobre sa primera sortidaque vam fer per acampar (aquesta vegada a Cala Mica) sense en Loren, em costa molt dir i pensar sense en Loren, ja ho sabeu tots els del grup, que vau ser allà, una prova força dura aquesta vegada, diria jo potser de ses més dures que he viscut durant aquets quasi 9 mesos sense ell. Vus teng que agrair a tots els que ereu allà que sense voltros no hagues pogut fer-ho,sense na Júlia i en Bosco logicament tampoc. Jo sabia i ser que havia de fer-ho, havia d´experimentar per jo mateixa que faria ses mateixes coses que vam fer tots junts ,pero aquesta vegada no m´ajudaria a preperar ses coses, ell no montaria amb en Nofre i en Pepe , en Pere i tots, es toldos , ell no ajudaria a ne´n Bosco a muntar ses canyes (gràcies Nofre ho fas molt bé). Ell tampoc me diria Magda aquet bikini nou que t´ha comprat na Tere m´agrada, no estas gens malament. No vus podeu imajinar quantes vegades durant aquets dos dies,que he tingut els ulls plens de llàgrimes. me girava , ara a la dreta , ara a l´esquera per veure per avont venia en Loren , per avont sortiria, i diria , venga al.lots que ja som aqui, a xalar que per aço hem vingut (disfrutava tant, prou bé que ho sabeu), no puc voler de cap manera que 9 mesos ja son prou per fer-me a s´idea que no el tornaré a veure , que ara ve es troç més dur diria jo, he de trevessar aquet estiu , i encara no se com ho faré, ara mateix necesit s´ajuda de tots voltros,que ja ser i veig i not que tots esteis molt per jo, per els al.lots, pero heu de creure que no es gens fàcil.que quasi tot es fachada pura, que volia plorar allà a sa platja , volia fer un tro,que mirant ses estrelles allà estirats a sa arena (com em va dir en Bosco segur que es papa ara mus mira) es que precisament perque hem estimat tant i hem estat tant estimats que ara es fa més present aquesta anyorança.
Ho vam passar bé, molt bé fins i tot estones vam riure contar chistes (que en Pere en sap molt), vam nadar , els fillets vam jugar a sa seva illa particular, pero vaig notar que tots en algún moment pensaven amb en Loren , potser ningú ho va dir ,potser es volia evitar passar una mala estona i posar-nos tristos tots junts, no ho ser , pero ser que eres allà Loren se que hi eres que donaves a tots aquella força que necesitavem per seguir endevant. Tampoc es tracta ara de fer un discurs i posar a ningú de mal humor (de cap manera ho voldria), pero jod..., es que en Loren era molt de Loren i no puc fer altre cosa que anyorar-lo molttttttttt, tant que en fa mal el cor, jo no sabia que aço era tant dur , no sabia que s´amor fos a la vegada tant precios, tant important, tant de tot , i a la vegada pogues arribar a fer plorar tant (promet que intenta-re per tú Loren no ser com un flam , que ja ser que a tú mai t´ agradat veure com plor, mai no ho soportaves.).
Vaig fer fotos , moltes fotos com si volgues fer el que ell faría , per cert he fet per tots un Cd que el tingueu de record,(bé l´ha fet na Júlia) el podeu mirar, una , dues vegades ses que volgueu, pero vus avis que no el trobereu, ell no surt a cap foto (com quasi mai), ja ho he fet jo he cercat i cercat i no le trobat, pero si vus hi fixau bé per tot trobareu sa seva sombra, hi era que vus ho dic jo que hi era, sino es aixi, no puc explicar com he pogut fer aquestes fotos , segur que era sa seva sombra que no ens va deixar per res. (bé ara potser ja heu arribat a sa conclusió que estic un poc sonada.) si potser si, jo no ho se , no se res. Només que teng 2 fills preciosos que he de viure, riure , anar d´excursions per ells, per jo i per en Loren .Vull en sa vostra ajuda viure un estiu que serà diferent pero quan arribi es setembre estigui contenta de jo mateixa.Com diu sa poesia que mus va regalar n´Eugeni:

Te´m feràs present en les petites coses
i és en elles que et pensaré i que t´evocaré,
segura com mai que l´ unica esperança
de sobreviure es estimar amb prou força
per convertir tot el que tenim en vida
i acréixer l´esperança i la bellesa.
Passaran els anys i esdevindràs translúcid
i a traves teu estimaré el futur.

de Miquel Marti i Pol

Gràcies Marga per escoltar-me i animar-me.
Grácies Alba per fer costat a na Júlia (li fa falta)
Grácies Nofre per estar tant pendent d`en Bosco.
Grácies Magda per tenir aquesta serenor que em tranquilitza.
Grácies Pere vull que es lligam de sa música el tinguis també amb jo.
Grácies Llucia per ser com ets, sempre trobes un moment per jo.
Grácies Pepe perque jo se que segurament per ses circunstancies entens molt bé que passa a una familia quan es perd el pare i l´espos.
i Grácies estimada germana Tere , ja ho saps ets tot per jo i per els al.lots , no se que fariem sense tú.aixi de senzill.
Tampoc vull oblidar cap dels fillets per res, son s´alegria dés ranxo, ells amb sa seva inocencia pura fan ses coses més fàcils , més normals , com ha d´esser.

Una abaraçada a tots, segur que en Loren deu pensar (veig que no sigui sa darrera sortida , despres d´aquesta n´han de venir més.)

Magda