AC-DC, LOREN

Corriente alterna, corriente continua, dos maneras de que la energía fluya y haga funcionar máquinas, aparatos y demás herramientas inventadas por los hombres para hacernos más sencilla la vida.
Llevaba unos meses en el dique seco, no porque estuviese vacío de seguir comentando cosas y anécdotas mías y de la colla. Más bien me encontraba desganado, con la falsa excusa de no tener tiempo. Me colocaba delante del ordenador con la hoja en blanco y la volvía a cerrar al cabo de poco tiempo, sorprendiéndome a mí mismo de mi falta de fluidez escritora. No será porque no hayan ido pasando cosas, que las ha habido y en abundancia tanto en los miembros de la colla como en mi persona: problemas y preocupaciones del trabajo, enfermedades y lesiones musculares, comidas y reencuentros, alguna excursión, pocas la verdad (se nota que faltas tú como gran instigador y provocador de salidas, reuniones y excursiones). Todavía te recordamos con ese afán vitalista con la que nos esperabas sentado los viernes a las 20 hs en el Balear, comiendo un bocata y aguardando a compartir vida e ilusión, cosas con las que te habías reencontrado a tus 40 añazos y que te volvían a reverdecer tus laureles de tiempos pasados gloriosos.
Pero la asistencia de tu familia al concierto de AC-DC me sacudió por dentro como latigazo. Era el aviso de que no podía quedar indiferente. Todo ello unido a la preciosa carta en el blog de Magda en la que nos da una vez más las gracias por estar ahí, sencillamente por eso. ¡Ay es nada! Magda lo hacemos y lo seguiremos haciendo de todo corazón, por ser vos quien sois y porque tu familia es parte de la nuestra. Lo dijimos una vez y lo corroboramos cada vez que nos juntamos.
Bien, pues tenemos a AC-DC cargando las pilas de vida y energía. Es el AC-DC, Loren, de tus años mozos, que llenaron tu vida, que fueron algo importante en ella y que, cosa de la vida, están llenando la vida de tu familia. Van siguiendo tus huellas, a modo de tierno peregrinaje. Pisan donde tu dejaste tu impronta para seguir reencontrándose contigo, para seguir sintiendo el pálpito anhelante que emanaba de ti, para homenajearte amorosamente, sin lágrimas, sino con vida, y a juzgar por los decibelios de AC-DC, es un vibrante, agudo y estruendoso canto a la VIDA con mayúsculas.
La cosa empezó con Bruce Sprinteen, sigue con AC-DC y ¿Cuál será el próximo homenaje de vida animada?
De todo CORAZÓN
Pepe

Segon estiu sense en Loren

Fa molts de dies que no escrivia , potser ja era hora que tots sapigueu una mica com estic , com han passat aquets darrers mesos, que per altre banda ja ho sabeu de sobres, canvi de casa, tancament de botiga nostra "sa botiga den Loren ", B´un caramull de coses de sensimnentes molt dificils de pair, encara que no ho sembli sa vida segueix, pero potser encara sen fa més dura i més present sa absencia de´n Loren amb molts moments de s nostra vida, i serà aixi crec per molta d´estona.

Hem anat aquets cap de setmana d´acampada a sa Nitja (com ja es tradició) ara es 3 estiu es primer en Loren hi era, (Uf i com va xalar) es segon l´any passat ahir en va recoradr na Marga que no vam quedat a dormir per causa de´ s mal temps, i despres quets any per tant era sa primera vegada que ho feiem sense ell, que dormiriem dins sa caseta sense en Loren. per tant tornam a començar un nou estiu , una noves experiencies que esper siguin molt bones , pero en s´anyorança aquesta que no se´n va, de viure i riure i sentir i patir i tornar a plorar en silenci sa realitat més dura de que en Loren no hi es.
Ahir quan n´Esmeralda va treure es tema de sa seva cosina, que es va morir de cancer no vus penseu que no volia dir sa meva opinio i tant que tenia ganes de dir el que sentia i pensava, pero no vaig poder, (Es que encara que no ho sembli estic en hores baixes ) no tenia forçes per explicar-vos com me sentia despres de 20 mesos sense sa persona estimada. Se´n fa cada vegada més dificil creure que per sempre més serà aixi, (i ara no vus sorprengueu que encara estigui aixi) fan falta moltes hores de pensar de viure de creure de tenir fe, per tornar esser aquella persona que jo era. No vus demenaeu com es que encara no puc fer res sense tenir-lo a ell devant meu, com ahir per exemple(un dia per jo força dificil i mal de passar amb sa seva familia) .
Teng pena molta pena en el cor, i no he fet un dol coherent i no he plorat prou i ara teng ganes de plorar , moltes estones i clar quan xerrant tots junts de sa mort semble que no hi tregui que jo tregui es tema de´n Loren despres de 20mesos, pero no podeu imajinar-vos que per jo els records es fan me´es densos i sen fan més reals cada dia que passa, açó no vol dir de cap manera que no intenti en totes ses meves forçes seguir es nostre ritme com sempre ho hem fet, pero es com si tingues algúna cosa pendent amb jo mateixa, estic fent tot el que puc, pero ara quan veig que ja esteim de ple dins uun altre estiu sense ell, es com si es somni sontinues i un dia potser voldria despertat, i tornar dormir un dia d´acompada amb en Loren (ni que sigui per un dia) voldria fer aquets somni realitat. I despres altre cop torn a despertar i veig que no es complirà, i es despres Esmeralda que surt sa fe que jo teng (sa meva particular), i don Gràcies a Déu per haver estat tant feliç, amb una persona que m éstimava més que ell mateix, estimava més els seus fills, que tot el seu esser. i don gràcies per ser tant afortunada de tenir uns records que mai s´oblidaran i don gràcies de poder ara escriure a uns amics que sempre han esta el meu costat,
i deman a Déu que segueixi el meu costat per fer-me forta , per seguir cada dia lluitant per viure sense en Loren que tot i haver passat 20 mesos no es fàcil, gens facil.
No crec que estigui malament de´s cap , només es que cada dia es un nou pas i no se quan dies fan falta per acostomar-se a viure aixi, (crec que mai).
Esper seguir contant en voltros per viure un nou estiu que altre cop el dedicar´e a ne´n Loren per ell, vindrem d´excursió , per ell anirem a sa platja junts i per ell riure, per els meus fills seguire respirant perque sempre estiguin orgullosos de haver tingut un pare com en Loren , i una mare que no deixará mai que deixin de pensar amb ell ni un sol dia, es mereix açó i més.

Una abraçada a tots.