Ara que acaba s´estiu.

Ens hem tornat a trobar , per alegria meva, tots els de la colla , acabavem de passar ses festes de Sant Bartomeu i varem decidir una mica rapit anar a sa Nitja , pero que bé que m´he trobat, no puc descriure s´il.lusió que en feia tornar a sortir tots junts. Bé haig de fer un comentari apart a na Marga , per tot lo que ha patit en ses festes i encara no està del tot bé mereix el meu reconeixament, ca seva ha estat de fa uns anys cap aqui sa posada de ses festes, que estavem cansats a ca na Marga i en Nofre mus trobam, que els al.lots tenen set a ca na Marga i en Nofre hi ha aigua fresca....Pero aquest any es destí en tenia una de ben preparada sa punyetera fisura aquesta maleida que t´ha donat la tabarra totes ses festes la recordarem segurament molta d´estona, encara no entenc com podies fer bona cara quan noltros veniem a ca teva i tú no podies més de mal, bé de voltros ja no m´estranya res, sou d´aquestes persones que ja no en queden, per tant a disfrutar-les al.lotes!.
Després de patir una calor de campeonat els dies 23 i 24 i que na Júlia aquest any jo crec que li va anar millor que l´any passat amb es cavall, com he dit es principi varem decidir anar a sa Nitja, ho sent per en Tomeu si fiava d´estar tranquil i tot sol, perque es final vam ser un caramull de gent(bé menys per dormir que vam quedar poquets). Jo ja sabia que aquest estiu era diferent ho havia comentat , pero es que no haviem sortit per res junts ( pero mai es tard), i lo que si tenim tots noltros es ganes de retrobar-nos de fer ses nostres xerradetes cada "cual con su història" fer es menjar junts els al.lots també tenien ganes de veure que es foc estava viu que no s´havia apagat , que noltros es majors eram allà disposats a passar 3 dies molt a gust. Ho vam aconseguir (es sa meva sensació) na Marga tot i no trobar-se bé va venir va posar-se en remull i mira per avont que sembla que es va aliviar un poc, (t´agraeixo molt que vaigiu quedar a dormir) .Na Tere ella i panxa (fiet encara sense mon) també es va portar super bé va anar i venir cada dia, que açó es tenir ganes , per estar en noltros, (l´any que ve haurem de fer torns per cuidar es fiet) es que serà una jugueta per tots no en tenim cap de tant petit, ja quasi no ho recordam (es broma). N´Esmeralda llàstima que vaigi decidir anar a dormir a Ferre, segur que es vespres haguesim tingut ambient , amb ella sempre n´hi ha .

I que me deis de s´excursió a Pregonga de diumengue passat? Quina xalada ! No va esser pagat per res veure es fiets com es tiraven a sa Piscina, bé i els grosos també que en Pere prou estona feia que tenia ganes d´anar-hi. Fins i tot sa petita na marina es va tirar. Pepe tú te "rajaste" que o jo me lo perdi o tú no te tiraste, na Magdalena també va xalar nadant allà, bé tots (es que ara començ a posar noms i despres m´en deixarè i me sabrà greu). Pero que pensau que un´altre vegada hem disfrutat de sa barca d´en Nofre per anar d´aqui i d´allà, es que estic convençuda que sense ells ja no es igual.
Aquesta vegada no va venir en Tomeu i na Esme con la family , ja sabeu en Tomeu de viatge amb el Xavi i na Esme no es trobava del tot bé. Fins i tot crec que en Marc i na Lena a sa seva manera també ho van passar força bé.
Es que allà avont hi ha un bon caliu ençes ja es mal de fer que s´apagui i noltros encara que aquest estiu no ens hem vist gaire quan ho feim es a lo grande.
No fa falta que vus digui que en cada sortida despres de 3 anys encara trop a faltar en Loren , cada vegada pens coses d´aquell darrer estiu que varem fer junts i lo molt que xalaría en noltros, pero em reconforte pensar que posiblement va ser ell que ens va juntar una mica a tots a continuar junts , sempre hem comentat que som un grup ben extrany , cada u te amics diferents ,pero alguna cosa fa que sa colla continui junta i amb bon clima m´atreveix a dir.
Bé avui estic inspirada pero no fa falta cansar a ningú per tant un altre dia continuaré perque avui no ho he posat tot el que teng dins es cap.
Només vull donar-vos ses gràcies a tots per fer-me tant feliç (potser no m´entendreu , pero per jo era molt important fer aquestes sortides.) i al.lotes que açó Déu vulgui que no acabi mai, en definitiva s´encencia de viure radica en que entre noltros en feiem feliços.
Una besada a tots.

Magda