MOLT PREST FERÀ UN ANY

Gràcies Pepe , per els teus comentaris tant conmovedors , sempre estas en tot.
Bé, jo només voldria dir-vos a tots els qui d´una manera o altre heu estat el nostro costat durant tot aquest any (semble imposible encara de creure que no tornarem a veure en Loren), que segur que sense voltros no haguesim pogut seguir endevant de sa manera que ho hem fet.
Tota sa colla d´amics aquesta vegada permeteu que doni ses gràcies d´una manera molt especial a ne´s meu cunyat en Bernat (tos el coneixeu) i sa seva dona na Mini, que han estat per jo i els al.lots un gran suport una gran ayuda , sobretot una mostra d´amor cap a noltros, en Bosco sobretot a cercat amb es conco alló que es semblava més a ne´n Loren , cada vegada que a anat a sa caseta seva (Alaior) s´ho ha passat molt bé, estava content de poder jugar amb en Borja i na Mireia (que salada que es aquesta fieta), amb en Borja es dur força bé i ells han fet una petita pinya a sa seva manera, açó t´ho creguis o no Bernat , a fet que en Bosco es trobes millor, encara que es normal (ho ha d´esser per la força) que ell es petit i encara te moltes estones de rebaldia, sobre tot cap a jo, s´enfada a vegades per petites coses, anyora molt son pare , i no sap prou bé com a de treure tot açó que dur a dins, tot s´estiu a dormit amb jo, ara fa dos dies que torna a dormir tot sol, pobret a jo en fa patir molt quan el veig aixi.
De na Júlia que voleu que us digui ja sabeu qui la coneix que es tota una doneta, ella crec que enten més ses coses( no deixe de fer que sigui molt reservada, igual que son pare),uf! i també l´anyora molt, segur que moltes estones el troba a faltar , encara que noltros intentam sempre tots tres junts xerrar amb en Loren es vespres i li contam ses coses com mus van, que feim, que deixam de fer , avont hem anat, que ho pasam bé quan veim que tenim persones que conten en noltros, que anam d´excursió , tantes coses . Pero vus asegur que no es gens fàcil , que estem agraits de tantes coses , pero a la vegada son contradiccions de veure que estem junts, pero en Loren no el veim (jo sempre dic a ne´s fiets que es papa mus veu , que ell mus ajuda, que mus dona forces cada dia per riure per ell, perque estigui orgullos de noltros.)
Per ses festes de Sant Bartomeu va ser tot un caramull de sensasions, jo, molt contenta perque na Júlia sortia per primera vegada de caixera(que guapa damunt es cavall), sabía que era molt important per ella i per en Bosco i jo que es conco Bernat vingues . i aixi ho va fer ,GRACIES BERNAT I MNI. Entre voltros sa meva familia i els amics (que sempre hi son) fau fer que d´aquest dia fos molt especial.
Encara no se ben bé com ha passat casi un any , tot i que cada vespre desde aquell 28 de setembre cap aqui , ens adormim a ca nostra sempre pensant amb es papa, puc dir que estic contenta de tenir els fills que teng de veure que son uns valents que no poden fer més del que ha n fet, que cada cosa que fan i estic orgullosa es fruit del que un dia varem sembrar en Loren i jo, voliem formar persones amb un cor net, pur i que sapiguem apreciar ses coses bones que ens dona aquesta vida, que siguin amics de veritat que s´estimin ses persones de debó,i estic segura que en Loren sigui on sigui ara me està ajudant a seguir amb aquest camí que varem començar junts.
Ja ser que ens queda molt de camí per fer, que encara vindràn moments mals de passar, pero vull creure que podrem un dia entendre com es que en Loren va marxar tant jove.
Uf! m´estic enrrollant potser massa.
Sencillament gràcies a tots perque noltros sabem que d´una manera o altre també heu trobat a faltar en Loren , prou que ho heu demostrat , en tantes situacions hem comprovat com en Loren es feia present enmig de tots, i potser no era es moment de dir res, de xerrar, només amb un silenci a vegades basta.
Una forta abraçada a tots un per un.

Magda